Crisi i Precarietat a les Terres de l'Ebre

dimecres, 28 de gener del 2009

Què és i què no és una crisi capitalista

Vegem en primer lloc el que no és una crisi capitalista.

1. Que hi haja 950 milions de famolencs en tot el món, això no és una crisi capitalista.

2. Que hi haja 4.750 milions de pobres en tot el món, això no és una crisi capitalista.

3. Que hi haja 1.000 milions d’aturats en tot el món, això no és una crisi capitalista.

4. Que més del 50% de la població mundial activa estiga

subempleada o treballe en precari, això no és una crisi capitalista.

5. Que el 45% de la població mundial no tinga accés directe a aigua potable, això no és una crisi capitalista.

6. Que 3.000 milions de persones manquen d’accés a serveis sanitaris mínims, això no és una crisi capitalista.

7. Que 113 milions de xiquets no tinguen accés a l’educació i 875 milions d’adults seguisquen sent analfabets, això no és una crisi capitalista.

8. Que 12 milions de xiquers moren tots els anys a causa de malalties curables, això no és una crisi capitalista.

9. Que 13 milions de persones moren cada any en el món a causa del deterioració del medi ambient i el canvi climàtic, això no és una crisi capitalista.

10. Que 16.306 espècies estiguen en perill d’extinció, entre elles la quarta part dels mamífers, això no és una crisi capitalista.

Tot això ja ocorria abans de la crisi.

Què és, doncs, una crisi capitalista?

Quan comença una crisi capitalista?

Parlem de crisi capitalista quan matar de fam a 950 milions de persones, mantenir en la pobresa a 4700 milions, condemnar a l’atur o la precarietat al 80% del planeta, deixar sense aigua al 45% de la població mundial i al 50% sense serveis sanitaris, fondre els pols, denegar auxili als nens i acabar amb els arbres i els óssos, ja no és suficientment rendible per a 1.000 empreses multinacionals i 2.500.000 de milionaris…

(Santiago Alba Rico a Rebelión)

http://www.maulets.org/imatges/arxiu/crisi.jpg

EROs a Indo i Medesa

Les últimes notícies de l'afectació de la crisi a les Terres de l'Ebre són els expedients de regulació d'ocupació (ERO) que han presentat les direccions de SAMO, la filial que la multinacional de l'òptica Indo té a Tortosa, i de Medesa, a Amposta. L'expedient de la SAMO seria temporal ja que duraria 70 dies, i afectaria 37 dels seus 43 treballadors, és a dir, la majoria de la plantilla. El sindicat CCOO ja ha advertit que l'empresa ha inflat les xifres per acreditar una baixada en la càrrega laboral i poder justificar l'expedient, i ha anunciat mobilitzacions si la direcció de la filial d'Indo es nega a seure una altra vegada a la taula de negociacions.Per la seua banda, Medesa (Mecánicas Delta SA) ha presentat un altre ERO que afecta 22 dels 40 treballadors de la seua planta d'Amposta, amb una suspensió temporal dels contractes durant tres mesos. L'empresa es dedica a la construcció i exportació de línies de producció per a la indústria del cartró ondat, i va presentar dilluns l'ERO als serveis territorials de Treball, als quals no paren d'entrar expedients des del nomenament del regidor tortosí José Martín com a director, que ja és tenir mala sort... En el cas de Medesa, el sindicat CCOO ha acceptat l'expedient a canvi que es mantinga el pagament de les pagues extraordinàries.

Siga com siga, les poques empreses que hi ha al territori estan patint les conseqüències directes de la crisi (és especialment greu la situació al Montsià, sobretot al sector del moble de la Sénia) i aquí ningú ha proposat un pla de rescat com ha passat amb les grans indústries de l'àrea metropolitana de Barcelona. I no cal oblidar que la destrucció de desenes de llocs de treball a la indústria no té el mateix impacte a la capital que al sud del país, on a més cal afegir-hi la mala situació que travessen l'agricultura i la construcció. José Martín haurà de filar molt prim i treballar de valent, per saber quins ERO es poden acceptar i quins no.

extret de la marfanta

dijous, 1 de gener del 2009

els expedients de regulació afecten 302 treballadors de l'Ebre

notícies de la crisi
Resum de la notícia publicada al diari El Punt el passat diumenge, 16 de novembre.

la construcció encapçala els ERO, mentre que la majoria d'indústries recorren a la no-renovació de contractes

El Departament de Treball ha rebut, des de principi d'any, 25 expedients de regulació d'ocupació (ERO) a les Terres de l'Ebre i setze al Camp de Tarragona. L'atur es va incrementar un 55% a la demarcació a l'octubre passat, sobretot en els sectors de la construcció i els serveis, en què l'ocupació està estretament vinculada a la feina dels treballadors autònoms. En general, el sector industrial del Camp i l'hoteleria –amb contractes de temporada– no han engrossit fins ara el nombre d'expedients. Moltes empreses han apostat per la no-renovació de contractes. Tot i això, la construcció encapçala el nombre d'expedients a la demarcació. A més, a les Terres de l'Ebre la indústria del moble pateix de valent i sí que ha recorregut a la presentació d'expedients.

Els expedients de regulació d'ocupació s'han quintuplicat enguany a les Terres de l'Ebre. Fins aquesta setmana se n'han presentat 25, nou dels quals en els darrers dos mesos. L'extinció de contractes, la suspensió temporal o la reducció de la jornada afecten un total de 302 treballadors, que principalment estaven ocupats al sector de la construcció o al del moble. I el Montsià és la comarca ebrenca que surt més malparada en pèrdua de llocs de treball per la crisi econòmica, amb setze ERO. Al Baix Ebre se n'han presentat set, un a la Terra Alta i també un a la Ribera d'Ebre.

Entre els ERO que s'han aprovat a l'Ebre hi ha el d'Antaix, que ha afectat 67 treballadors d'Amposta i la Sénia; el de l'empresa Obres i Reformes Cofran de l'Aldea ha despatxat 22 treballadors, i Tallers Julio Roc de Móra d'Ebre ha rescindit el contracte a onze persones.

També s'ha incrementat enguany el nombre de conciliacions, que es produeixen quan l'acomiadament afecta menys de sis treballadors. Mentre que a l'octubre del 2007 es van fer 65 actes de conciliació als serveis territorials de Treball a l'Ebre, al mes passat aquesta xifra es va incrementar fins a 126. Les empreses auxiliars del sector de l'automoció implantades a les Terres de l'Ebre no han presentat de moment cap ERO, però el seu volum de treball s'ha reduït de manera significativa per la davallada de la venda de cotxes. Aquest és el cas de Lear a Roquetes, on treballadors i empresa van pactar aturar 30 dies l'activitat fins al 31 de desembre i des de l'estiu no van a treballar els divendres. Durant aquestes jornades els treballadors cobren el salari base, però no el plus de productivitat, que representa un 25% del seu sou. No hi ha cap pacte perquè els 500 treballadors de la fàbrica recuperen aquestes hores. Les dues principals empreses auxiliars de l'automoció del Camp, Frape i SIMO, prenen mesures per frenar la davallada de comandes, però de moment no han presentat expedients.

Llegir les notícies completes:
Els expedients de regulació afecten 302 treballadors de l'Ebre i 173 al Camp
Tres lletres que fan por
Quan perds la feina
El comitè de SIMO, en espera de presentar-ne un
Antaix acomiada 67 treballadors al Montsià
Protesta a Tarragona per les mesures dels governs per aturar la crisi
La crisi factura 41 expedients de regulació al Camp i l'Ebre
Nou ERO cada setmana