Què és i què no és una crisi capitalista

Vegem en primer lloc el que no és una crisi capitalista.

1. Que hi haja 950 milions de famolencs en tot el món, això no és una crisi capitalista.

2. Que hi haja 4.750 milions de pobres en tot el món, això no és una crisi capitalista.

3. Que hi haja 1.000 milions d’aturats en tot el món, això no és una crisi capitalista.

4. Que més del 50% de la població mundial activa estiga

subempleada o treballe en precari, això no és una crisi capitalista.

5. Que el 45% de la població mundial no tinga accés directe a aigua potable, això no és una crisi capitalista.

6. Que 3.000 milions de persones manquen d’accés a serveis sanitaris mínims, això no és una crisi capitalista.

7. Que 113 milions de xiquets no tinguen accés a l’educació i 875 milions d’adults seguisquen sent analfabets, això no és una crisi capitalista.

8. Que 12 milions de xiquers moren tots els anys a causa de malalties curables, això no és una crisi capitalista.

9. Que 13 milions de persones moren cada any en el món a causa del deterioració del medi ambient i el canvi climàtic, això no és una crisi capitalista.

10. Que 16.306 espècies estiguen en perill d’extinció, entre elles la quarta part dels mamífers, això no és una crisi capitalista.

Tot això ja ocorria abans de la crisi.

Què és, doncs, una crisi capitalista?

Quan comença una crisi capitalista?

Parlem de crisi capitalista quan matar de fam a 950 milions de persones, mantenir en la pobresa a 4700 milions, condemnar a l’atur o la precarietat al 80% del planeta, deixar sense aigua al 45% de la població mundial i al 50% sense serveis sanitaris, fondre els pols, denegar auxili als nens i acabar amb els arbres i els óssos, ja no és suficientment rendible per a 1.000 empreses multinacionals i 2.500.000 de milionaris…

(Santiago Alba Rico a Rebelión)